El Rei del país veí ens visitarà el proper 13 de setembre

Segons ha pogut saber girona-madrid el proper 13 de setembre el Rei Joan Carles I ens visitarà convidat per l’Universitat de Girona per tal d’inaugurar el Parc Tecnològic.

Les invitacions ja s’han fet arribar i tenim la certesa que els diputats i senadors gironins a Madrid estan a la llista oficial, des de girona-madrid els hi recomanem que hi vagin, però que no hi vagin a cantar les excel·lències i en canvi que li expliquin la realitat d’un País, que segueix maltractat per una Espanya que cada any s’emporta milions d’euros que no tornant.

Girona és una terra d’acollida a l’igual que el País, i acollim els visitants que venen en voluntat d’integrar-se i acceptar el que som, des de girona-madrid donem la benvinguda al Rei del país veí i esperem que els nostres diputats i senadors estiguin a l’alçada del que són.

Annexa 1.- Recordem que avui mateix el jutge ha obert diligències per actuar contra els dibuixants de El Jueves per la seva portada satírica vers la Monarquia. Exigim a la Casa del Rey que demani la retirada de les diligències.

Sáez i Puig segueixen donant vida als seus blocs, els altres de vacances

Aquesta és la realitat dels blocs dels diputats, els nacionalistes Xuclà i Guinart des del 16 d’agost estan desapareguts i la seva activitat blocaire ha estat escassa durant l’estiu.

A més han tingut poca transcendència les seves anotacions, poques novetats i un cert avorriment fer-ne el seguiment dels blocs del nacionalisme moderat.

El liderat d’aquest estiu dins la lliga blocaire s l’han disputat el socialista Àlex Sáez i el republicà Joan Puig que han estat tot el mes fen anotacions.

Els dos a més han convertit les seves vacances en informació, el primer amb les seves postals des de Nova York i el segon amb la seva estada a Mallorca i als Pirineus.

Agraïm als dos blocaries mes actius d’aquest estiu, Sáez i Puig, l’oportunitat que ens han donat de saber el que han fet aquest estiu, i per tant son mereixedors del nostre agraïment i per tant els hi atorguem el “bitllet d’or” del nostre particular pont aeri.

Annexa 1.- Segueixen augmentant les visites des de Nova York (Sáez) i també ens han augmentat les visites des de les Illes (Puig).

Annexa 2.- Una pregunta als companys del Club Saratoga, el nom del seu bloc és en referència a una cafeteria existent al costat del Col·legi de la Salle?

Figueres i Blanes o Blanes i Figueres

Blanes i Figueres han tingut durant bona part de la legislatura dos diputats a Madrid, per Blanes Sanchez Camacho (PP) ho és per Barcelona i Joan Puig (ERC) va ser la sorpresa de la nit al sortir elegit com a segon diputat republicà, impedint d’aquesta manera que els populars tinguessin representació per Girona.

Per Figueres no es van produir sorpreses, Francesc Canet (ERC) i Monse Palma (PSC/PSOE) van ser elegits i fins el novembre passat la representació figuerenca era doble, moment en que el republicà va decidir plegar per dedicar-se al 100% a la seva ciutat per recuperar l’alcaldia.

Confirmada Sánchez Camacho com a cap de llista popular per Girona (no és gens clar que el PP recuperi representació) resta per confirmar els altres candidats per saber si existeix la possibilitat de repetir les circumstancies de la representació doblada.

En aquests moments sigui quin sigui la solució final tot és més complicat, segons ha pogut saber girona-madrid de fonts del PSC no estar gens clar que Montse Palma continuí, si més no en el Congrés dels Diputats (podia anar pel Senat). El clan Nadal apostaria per Àlex Sáez com a cap de llista i una dona com a cara nova a Madrid.

En referència als republicans i tal i com informava El Punt, la situació és més complicada, Canet ha fet saber la seva voluntat de tornar a Madrid (malgrat que ell va voler plegar abans), semblaria que Puig per la feina feta tindria el vist i plau, però el President regional, Jaume Sitjà (Vice president segon de la Diputació) no ho te clar (la relació amb Puig no estar en els millors moments) i com és habitual en ell, el seu silenci ho deixa tot a l’aire. Fins i tot el mateix diari citant fonts republicanes parlava del Senador Bofill com a cap de llista.

Blanes i Figueres, o Figueres i Blanes, la resposta el proper més de març, malgrat els partits, els resultats tenen molt a dir.

Annexa 1: Gràcies Àlex per augmentar les entrades des de Nova York, seguirem millorant.

Annexa 2: Felicitem al Club Saratoga pel post “Tornant del Pueblo”

Puig, ni de vacances, descansa

Si en un anterior post i fruit d’unes fotografies ens preguntàvem si el diputat Puig preparava una altre visita a la piscina il·legal més famosa de la xarxa, ara ja podem afirmar que el proper dissabte estarà a l’acte reivindicatiu que s’ha organitzat per denunciar el privilegi del famós periodista.

Puig ho va anunciar aquest dimarts a la presentació del llibre “La Guerra de la Piscina” de Jaume Sastre que va tenir lloc en el marc de La universitat Catalana d’Estiu a Prada.

Davant de més de cent persones, una dels actes amb més presencia dels que s’han fet a l’UCE Jaume Sastre i el mateix Puig van explicar les diferents vicissituds de tot el cas.

Segons explica el mateix Diari de Balears, els dos ponents van finalitzar la presentació convidant als assistents a participar a la festa del proper dissabte a la platja de Son Marjal a Son Servera.

És veu que les vacances del republicà, aquest descansa poc, veurem quin ritme de treball tindrà durant la seva estada a Mallorca, seguirem l’estada per les illes.

Annexa 1: girona-madrid pot confirmar que Joan Puig aprofitant que estava Prada va assistir a la taula rodona on va participar Joan Carretero i que al finalitzar l’acte va parlar amigablement amb l’ex-conseller.

Annexa 2: girona-madrid ha vist augmentar les visites des de Nova York, creiem que la causa ha estat la darrera noticia que ha tingut la nostra pagina sobre les postals que el diputat Sáez ens ha escrit des de la capital americana.

Annexa 3: El Diari de Girona també ens ha visitat per poder escriure algunes de les engrunes de la seva pagina 2.

Àlex Sáez, de feina en feina; del Consell d’administració de l’AKASVAYU a vacances a Nova York.

Des de girona-madrid fem un seguiment dels blocs dels diputats gironins, un dels més sorprenents és el de l’amic Àlex Sáez, un bloc on explica la seva gran feina com a diputat, les moltes hores que hi dedica i el temps que li queda lliure per fer altres activitats.

Seguint el seu bloc entenem que té més temps que ningú per dedicar-se a tot, menys a la tasca per la que va ser elegit. Passejant pel seu bloc podem assabentar-nos que ha entrat a formar part del Consell d’Administració del Bàsquet Girona, el seu mèrit amic del clan Nadal o dedicar un post a la defensa que no se la creu ni ell mateix, de la Ministre Malena o que te temps fins i tot d’escriure de les seves vacances a Nova York.

Un exemple clar de treball ferm i pensant en les comarques de Girona, un diputat obedient del PSOE i que forma part de la primera línia defensiva espanyola per anar en contra dels interessos de Catalunya.

De totes totes, el post dedicat a la Malena ens va arribar al cor, la gent de girona-madrid quasi va plorar per el teu amor a Malena, l’Álvarez no pas l’altre.

Prepara Joan Puig la seva tornada a la piscina il•legal del Pedro J.?

Un dels nostres col·laboradors ens ha remes unes fotografies del diputat Puig pensant a peus d’una piscina i banyant-se, no sabem si estar preparant la seva tornada a Mallorca, de moment banyador nou.

En els darrers anys i desprès de rebombori creat per la seva primera anada a Mallorca, Joan Puig no ha deixat d’anar cap any a l’Illa, cal reconèixer que ni el tot poderós Pedro J. Ramirez i Codina (dels Codina de Sant Feliu de Guíxols) ha pogut amb el diputat gironí.

En lloc de fer marxa enrera, Joan Puig ha seguit la lluita per seguir denunciant el privilegi del personatge i cada any ha participat a les protestes que la gent de l’Illa organitza. Una protesta que fins i tot ha cremat a més d’un, des del mateix Jaume Matas fins a l’ex alcalde popular de Son Servera que han perdut les eleccions i la cadira.

Segons hem pogut comprovar en un dels seus blocs, l’agenda del diputat marca que el proper 25 d’agost participarà a la festa reivindicativa que tindrà lloc a la platja de Son Marjal al terme del terme municipal Son Servera per denunciar aquest privilegi.

Per aquest motiu publiquem la fotografia com a valor històric i primícia que pot tenir, a més recomanem a tots aquells que volen tenir mes informació d’aquest escàndol la pagina web de Joan Puig i la seva carpeta “La costa és de tots” i la pagina web del Lobby per l’Independència, un recull de dades i de la mateixa història d’aquesta vergonya que ha donat llum a un llibre.

Un llibre que és presenta aquest dimarts a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent i que comptarà amb el diputat republicà en la presentació (15 hores).

L’Artur confirma a Jordi Xuclà com a cap de llista de CiU a Girona

Segons va publicar el diumenge el Diari de Girona, Jordi Xuclà ha estat confirmat com a cap de llista per les eleccions generals per Girona. Desprès d’uns dies d’incertesa provocats per l’irrupció de Pere Macias que vol ser diputat en lloc de Senador i que havia provocat nervis a l’entorn del Jordi, aquest ha aconseguit el que volia, ser confirmat per les altes instàncies.

Tota la premsa parlamentaria es coneixedora de la bona relació del diputat gironí amb Duran i Lleida, el que ha facilitat l’elecció i ha tornat a dificultar el salt d’un altre gironí al Congrés, Pere Macias veu com se li complica la seva intenció d’abandonar el Senat.

Amb el nomenament de Xuclà com a candidat de CiU, s’afegeix al nomenament de Alícia Sánchez Camacho com a candidata del PP (en busca del diputat perdut) tal i com va avançar Girona-Madrid.

Queden per nomenar els caps de llista del PSC i d’ERC, en els dos partits hi poden haver-hi canvis i pot ser que és retardi els respectius nomenaments.

Només Esquerra te les llistes obertes per Madrid, segons el diari El Punt.

Segons l’informació que publica el diari El Punt amb el títol “els partits mouen fitxa per a les generals” analitza la situació dels diferents partits i esbossa una lluita entre Esquerra i PP pel sisè diputat.

Des de Girona-Madrid creiem que en aquesta lluita hi entrarà CiU i fins i tot el PSC, i mantenim que els republicans encara hi tenen molt a dir per mantenir l’excel·lent resultat de 2004.

La crònica signada per Puri Abarca manté que dins del PSC i CiU és produiran pocs canvis i dona per fet que tant Montse Palma i Àlex Sáex pel PSC i Jordi Xuclà i Josep Mª Guinart per CiU tenen tots els números per repetir, nosaltres en canvi tenim dubtes, creiem sincerament que tant Montse Palma com Josep Mª Guinart no tenen clar el seu lloc i que hi ha moviments dins d’aquests partits per substituir-los.

En el cas d’Esquerra és on la periodista obre més incògnites, malgrat afirmar que Joan Puig és perfilaria com a cap de llista per la feina feta (recordem que el republicà anava de dos i s’ha convertit en portaveu adjunt del Grup Parlamentari a la marxa de Joan Puigcercós, Puig a més ha estat ponent i responsable en important lleis, Comissió d’investigació 11-M, Pressupostos, RTVE i altes lleis econòmiques).

Però segons afirma l’article, sectors del partit (President Regional) apostarien pel retorn de Francesc Canet (va encapçalar la llista i va deixar l’escó per ser alcaldable a Figueres) i descavalcar a Puig, malgrat que és considera al blanenc un pencaire amb una gran capacitat de treball (alguns no li perdonen que en alguns moments parli massa clar i que a Blanes va desobeir al president regional) ha perdut la confiança de la direcció regional.

La Periodista parla d’una tercera opció, tenint en compte l’incongruència de la nova aposta del figuerenc (ho va deixar amb un discurs d’incompatibilitat i ara torna?) que seria traspassar el Senador Bofill al Congrés, veurem com acaba tot plegat, la moguda ha començat.

“No vingui més a Catalunya de Señorito Andaluz”

Amb aquesta paraules que el diputat republicà Joan Puig, li va etzibar a la Ministre Magdalena Álvarez en la seva compareixença, aquesta va perdre els papers. Ho diu la mateixa crònica de la Vanguardia, “va ser l’únic moment en que la Ministre va quedar descol·locada.”

No sols això la frase ha estat remarcada per tota la premsa catalana i espanyola, des del signe positiu de diari AVUI, fins a un incongruent semàfor vermell i un sectari article del subdirector del diari de la família Godo (per la parròquia republicana tot un èxit), passant pel Periodico, El Mundo i resta de premsa.

El vídeo de les paraules del republicà i la contesta de la Ministre estant també al canal de tv. d’e-noticies. Fins i tot en la replica la Ministre va perdre encara més els paper, veient la fermesa de les paraules de Puig, reafirmant que tenia molt clar el que volia dir l’expressió, ja que ell té ascendència andalusa.

Sens dubte i tal com diu l’AVUI, Puig va parlar clar i contundent en defensa de les demandes de Catalunya.

Jane (CiU) passa de Xuclà (CiU)

El portaveu d’infrastructures de CiU a la comissió, el diputat barceloní Jordi Jane va passar olímpicament de Jordi Xuclà (bloc de vacances). Ho diem pel fet que el diputat gironí va vendre a la premsa gironina a bombo i platerets, que el seu company Jordi Jane preguntaria per el suposat anunci de supressió del tren Costa Brava a partir de setembre.

Va ser en realitat el diputat gironí per Esquerra Joan Puig, qui va posar el nom de les comarques gironines a sobre la taula, no només preguntant pel tren, sinó també denunciant la manca d’inversions, com és demostrava amb el cas del pont de Biure a la N-II, tallat parcialment per l’estat d’aquest.

Com ressalta avui el mateix Diari de Girona, Joan Puig va ensenyar durant la compareixença de la Ministre Magdalena Álvarez al Congrés la portada d’aquest diari per dir que els socialistes estaven acomplexats pel PP, tal i com deia en les seves paraules el President Maragall.

Xuclà, preocupat per la jugada del Pere

Malgrat que Jordi Xuclà li confessa al periodista i blocaire Eduard Batlle que el nostre confidencial no és fiable, sabem que li hem despertat preocupació, el Pere Macias, gat vell i home que es mou bé dins la coalició el que vol és encapçalar la llista per Girona a les eleccions de març de 2008.

Ha començat per Barcelona y sap que ho te molt difícil, Mas vol un home de plena confiança per controlar al ex polític Duran i Lleida (va per l’anunci del fracassat llibre) i Macias no te el perfil per una legislatura que pot passar de tot.

Pere Macias ha sortir a despistar per Barcelona, per acabar anant per Girona i treure de la cadira al company Xuclà, i ho diem amb totes les de la llei, perquè volem que qui ha treballat continuí, i el blocaire Xuclà de pencaire no se li pot treure.

Girona-Madrid et dona suport, sabem que ens mires i ens segueixes, vas pel bon camí, tenim informació i molta i venen uns mesos on les cadires estant a l’aire a tots els partits, menys al PP que ja ho tenen decidit, son quatre i no tenen problema.

Annexe 1.- Nosaltres creiem, a diferencia del Gran Germà “López de Lerma”, (últimament molt proper al PP) el PP no ho te segur, gens segur, l’espanyolisme de l’actual PP a Girona no funciona, creiem que tant CiU que pot aspirar a recuperar un tercer diputat, com a Esquerra poden aspirar a mantenir el segon.

Annexe 2.- El Gran Germà López de Lerma la va fer molt grossa per la manifestació del 11-M a Girona.

Annexe 3.- De totes maneres Jordi Xucla ven un xic de fum, però demà a la Ministre de Foment, l’únic diputat gironí que li cantarà les quarantes serà el republicà Puig.

Pere Macias comença la cursa per fer el salt al Congrés

Segons pública el diari de Girona, l’ex-conseller, ex-alcalde d’Olot, ex-secretari de CiU, i ara vol afegir la categoria d’ex-senador Pere Macias ha començat la cursa per fer el salt del Senat al Congrés.

En aquest sentit el cap de llista de CiU per Girona i que sembla que té tots els números per repetir Jordi Xuclà pot estar tranquil, Macias ha preferit intentar-ho per Barcelona, no sigui que el benefactor de Xuclà, un altre ex- vice-president del Congrés dels Diputats i ara cap d’un dels bufets més rentables de l’Estat López de Lerma se li emprenyi.

De totes maneres li recomanem al diputat Xuclà (encara que no li doni credibilitat al nostre bloc Girona-Madrid, sabem que el mira tot sovint) que vigili, no sigui que de Barcelona, el Pere sortís disparat cap a Girona. Ens sabria greu que Duran i Lleida no comptes amb un ferm aliat com ha estat el nostre representat a Corts per CiU.

Diem que no surti rebotat de Barcelona el Pere, perquè les places estant cares, molt cares, gent com el Jordi Jane o el mateix Carles Campuzano han fet un bon treball i li posaran difícil el repte, no oblidem tampoc que Duran i Lleida vol entrar amb Ministres a Madrid i una Secretaria d’Estat és un bon caramel per ex-consellers.

Annex 1.- López de Lerma, un interessant personatge, us recomanem l’article que avui publica. Va demostrar el seu caràcter amb el ridícul conflicte protocol·lari que va crear a la manifestació de Girona de protesta pels fets de 11-M, els periodistes presents, per vergonya aliena ho vam ignorar. Avui gaudeix d’una còmode posició en un famós bufet d’adocats.

El diputat Puigdemont, i el paper d’alguns mitjans de comunicació

Girona-Madrid vol seguir denunciant el trist paper d’alguns que diuen ser polítics que a instàncies d’un mitja gironí és volen convertir en paladins de les bones arts.

Avui ens trobem amb les declaracions d’un periodista posat a polític que crítica el sou del President de la Diputació de Girona, que ha tingut l’error, nosaltres li diem valentia de dir les coses pel seu nom i fer-les públiques, Enric Vilert.

Tothom te dret a opinar i a criticar el tema dels sous, però cal fer-ho des de la coherència, i ni Sánchez Camacho, ni Xuclà i molt menys, Carles Puigdemont poden ser creïbles.

Alguns d’aquests que tant parlant, porten tota la seva vida cobrant del càrrec, alguns fins i tot només han conegut nòmines públiques a la seva vida laboral. I per damunt de tot els tres partits (CiU, PSC i Esquerra) a la Diputació de Girona han pactat els sous, els càrrec de confiança i les dotacions pels grups polítics i ells saben perquè ho han fet, si volen des de Girona-Madrid ho discutirem amb profunditat democràtica.

És increïble que Carles Puigdemont (ex-director de la Casa de Cultura i actualment diputat al Parlament de Catalunya, segur que mal pagat no ho estar) carregui com un hooligan i calli que a la Diputació de Tarragona els seus i els seus socis del PP cobrant més que a la Diputació de Girona, i això abans de la puja que faran amb tota seguretat en els futurs pressupostos.

O anomeni la Diputació de Lleida com exemple i resulti que tenien els sous més alts que a Girona durant el mandat de CiU, i que a més critiqui a Enric Vilert, quan la decisió la prenen per unanimitat tots els grups polítics de la Diputació de Girona.

Diputat Carles Puigdemont i altres paladins, comenceu per demanar la dimissió dels vostres responsables de la decisió i no caieu en les estratègies comercials d’alguns mitjans de comunicació.

Terratrèmol Sánchez Camacho a Girona

El vol Girona-Madrid pot tenir els dies comptats, si Sánchez Camacho confirma el aterratge forçós a la ciutat catalana més immortal. La seva roda de premsa davant la Diputació de Girona (donant el tret de sortida a la seva pre-campanya) per parlar hipòcritament dels sous dels altres, menys dels seus va provocar un terratrèmol entre la premsa gironina.

Semblava que volia parlar de tot, menys dels sous, suposem que ella mateixa era coneixedora del trist paper que li tocava fer amb el gir espanyolista que ha marcat el nou capo del PP Dani Sirera.

Malgrat que durant el mati, en una de les seves habituals tertúlies espanyoles va mantenir la línia dura dels Acebes i Zaplanes de torn, a la tarda va voler demostrar la cara amable que sempre ella havia tingut en la seva època de diputada al Parlament de Catalunya.

Fins i tot va parlar dels altres diputats, del seu col·lega blanenc, (diputat Puig) del bon rotllo que tenia amb ell, i que esperava poder lluitar democràticament amb ell, del Jordi Xuclà i de l’Àlex Saez, en el mateix sentit que el república, ella parlar amb tots i que no te cap problema. I com no del seu fill, nascut no fa gaires mesos.

“Tots amics i ella la reina;” però sincerament, veient els diferents comentaris dels periodistes presents, la seva figura ha perdut, comença a no ser creïble tant d’equilibris entre catalanisme i espanyolisme, i menys a Girona, no ho tindrà fàcil recuperar el diputat perdut, ni que ressuscita a Indiana Jones ho tindrà fàcil per convèncer al gironins i gironines.

H a sortit en primer lloc de la cursa, però els jutges la poden sancionar per sortida anticipada. Veurem la cursa pel segon diputat que van obtenir els republicans qui la guanya, la cursa te més candidats, la mateixa Esquerra i CiU voldran mantenir o recuperar el diputat gironí, la resposta ben aviat.

Xuclà & Camacho o com diuen els col•legues del Club Saratoga, fa temps que no se senten al costat d’una bona taula

Els sous dels polítics donant molt de joc en alguns mitjans de comunicació, si a més són els mateixos polítics els que es traeixen entre si, l’espectacle només acabar de començar.

Que Xuclà i Camacho coincideixin a carregar contra els sous establerts a la Diputació de Girona, fruït d’un acord de totes les forces polítiques representades, caldria valorar-ho com un acte de valentia política, però fer-ho amb veritats a mitges, és hipocresia política.

Xuclà, Camacho, Saez(el seu darrer post, una certa hipocresia), Puig o la resta de diputats cobren 82.689,60 € bruts a l’any, molt per sobre de la mitja dels catalans i catalanes (Puig fins i tot més, des que és portaveu adjunt). Però si no expliquem alguns detalls, podríem ser considerats malintencionats.

D’aquesta xifra una part correspon a dietes per estar bona part de la setmana fora de casa, (uns 20.000 €) d’aquí és paguen els hotels o pisos on dormen els diputats. Cal dir també que alguns partits retenen als seus càrrecs una part del sou, a Esquerra per exemple cap a un 15%. Altres partits com és el cas de CiU en lloc de retenir els hi donen als seus diputats una dieta per dia fora de casa.

Els diputats tenen un regim econòmic propi, aprovat per la Camera baixa que tothom pot consultar perquè és públic.

Dit això, des d’aquest bloc volem denunciar la hipocresia d’alguns quan parlant dels sous, des d’aquestes pagines demanem als diputats Xuclà i Sánchez Camacho que siguin coherents i convoquin una roda de premsa per denunciar els sous que cobren a la Diputació de Tarragona (govern de CiU i PP) els seus diputats, des de fa molt de temps molt més que a Girona, o el que cobren a la Diputació de Barcelona o que facin contracció del que han fet.

Els polítics estan ben pagats, però més important que el sou que cobren seria fer un seguiment de l’evolució de la seva declaració de renda, segurament tindríem sorpreses, no sempre aquell que dona publicitat al seu sou, és el que guanya més diners.

Per cert, alguns mitjans de comunicació també cobren molts bons sous des de les administracions públiques, alguns certament estant molt ben pagats, però no son del tot públics.

Sánchez Camacho en busca del diputat perdut

Tal i com vam avançar, la diputada barcelonina Alícia Sánchez Camacho (Blanenca de naixement) serà la cap de llista del PP a Girona, cal recordar que a les passades eleccions els populars van perdre la representació a Girona, pel fort ascens d’Esquerra que va obtenir els dos diputats (Francesc Canet i Joan Puig) i va deixar el PP en extraparlamentari.

Com diuen els independentistes, Girona s’unia a Lleida com a terra alliberada de la dreta espanyola, les dues úniques circumscripcions de tot l’Estat on el partit de Rajoy estar en blanc.

Sánchez Camacho, era fins fa poc persona de confiança de Josep Piqué, durant la seva etapa de diputada al Parlament de Catalunya era la cara amable i simpàtica i progressista, fins i tot un dia va sortir en defensa de l’innocència de Martxelo Otamendi (Egunkaria) que va ser enregistrat per TV3.

La seva arribada a Madrid com a diputada per Barcelona no va arribar en les condicions previstes, amb un PP a l’oposició dirigit per Zaplana i Acebes va entendre que si volia aconseguir alguna cosa, tenia que encapçalar la línia dura establerta, d’aquesta manera va merèixer la confiança per ser nomenada portaveu d’interior a la cambra baixa. La seva duresa ha estat espectacular, els que la coneixen de la seva etapa del Parlament Català s’han fan creus del canvi produït, o no s’ho creia abans o el poder és el poder .

El que estar clar es que Sánchez Camacho s’adapta i ha decidit treure’s la màscara i encapçalar el discurs més radical per recuperar la presencia perduda, Sanchèz Camacho comença la cursa per recuperar el diputat perdut, veurem si ho aconseguirà o CiU, PSC i Esquerra s’ho impediran.

"En busca del diputat/da perduda ha començat."

Joan Puig i Jordi Xucla, els diputats més actius en actualitzar el bloc

Joan Puig(4 d’agost) és el més actiu dels diputats o diputades blocaires avui mateix ha tornat actualitzar el seu bloc parlant de la MAT i del responsable d’energia del Govern de la Generalitat de Catalunya depenent de la Conselleria d’Economia i Finances. Amb el títol “enemic a casa” crítica que el director general d’energia aprofiti el desastre elèctric de Barcelona per intentar imposar la MAT.

En segon lloc el diputat de CiU Jordi Xucla (3 d’agost) ens parla de la visita a Barcelona del President del Govern d’aquesta setmana, en un post crític amb la visita ens parla de les promeses de ZP.

Més endarrerit podem trobar al demòcrata cristià Josep Mª Guinart (31 de juliol) que ens parla de les polítiques de família a partit de la polèmica generada per la proposta de ZP de pagar 2500 euros per fill nascut o adoptat.

I a continuació el socialista Àlex Saez (30 de juliol) i el senador republicà Miquel Bofill (11 de juliol) mentre el primer es veu que estar de vacances parlant de festivals d’estius i de l’oasi polític gironí, el senador fa un interessant post sobre els preu dels llibres i la llei aprovada.

I en el somni del blocs quasi sense vida trobem al senador socialista Rafael Bruguera (29 de juny) que al pas que porta pot acompanyar a la resta de diputats i senadors que no disposen de bloc, des de girona-madrid els animem a obrir el seu bloc per facilitar el contacte amb els seus votants.

Àlex Saez, l’home de Nadal al Consell d’administració de l’AKASVAYU

El diputat gironí del PSC, Àlex Saez ha estat nomenat membre del Consell d’Administració del bàsquet Girona, tenint en compte que l’activitat de diputat a Madrid, més aviat és escassa, encapçalà per la cua, juntament amb la seva companya de partit Montse Palma el nombre d’iniciatives, ha trobat una manera d’aprofitar el temps.

Saez, home de confiança del tot poderós Conseller Joaquim Nadal, passa a formar part del Consell d’Administració de l’Akasvayu per ordre del seu màxim accionista Josep Amat.

L’empresa AKASVAYU (us recomanem una visita a la seva web) va entrar de forma sorprenent a Girona (la relació de diners aportats & volum de l’empresa sorprèn), va revolucionar el bàsquet quan al club passava per un mal moment que podia comportar la seva mateixa desaparició.

Amb l’arribada d’aquesta empresa, els diners van arribar a cabassos i és diu que el culpable d’aquest aterratge és l’amo Nadal (Conseller de PTOP & empresa dels sector immobiliari). Tot lliga, Àlex Saez avorrit com estar a Madrid, podrà tenir una mica més de feina en aquesta nova faceta de membre del Consell d’administració i l’amo tindrà informació directa.

Xuclà amaga que l’abstenció de CiU ha provocat greus pèrdues a l’economia catalana

L’aspirant a Secretari d’Estat de CiU Jordi Xuclà i l’ex alcalde de l’Escala Josep Mª Guinart han presentat en roda de premsa el seu balanç de la feina feta a Madrid.

Desprès de repassar amb trompetes i tambors les seves actuacions, van passar de puntetes sobres aquells aspectes contradictoris, com pot ser la línia de Molta Alta Tensió (MAT). Van afirmar que volien un xarxa elèctrica en condicions, però no van afirmar la defensa a ultrança que fan quan estat a Madrid de la MAT. No fos cas que els alcaldes i regidors de CiU dels municipis afectats fessin el crit al cel.

Del que no van dir res és del paper sumis de la CiU dirigida per Duran i Lleida ver el Govern de Rodríguez Zapatero, que acaba perjudicant enormement a Catalunya, van callar el fet que no van votar les tres resolucions del debat de l’Estat que tenien més repercussió sobre els ciutadans d’una manera directa.

Les tres van ser presentades per Esquerra, resolucions 73, 76 i 77 (era suficient motiu?). La primera era dotar de 1000 milions més a les CCAA per la llei de la dependència i és va igualment aprovar sense el vot de la coalició, però les altres dues és van perdre per la seva abstenció compromesa amb el PSOE per evitar que fossin aprovades.

CiU va amagar ahir en roda de premsa que per la seva abstenció, es va impedir augmentar els fons estatal per la immigració en més de 200 milions d’euros i és va impedir una rebaixa de l’Impost de Societats per les petites i mitjanes empreses, totalment vergonyós.

CiU que sempre s’omple la boca de treballar per les petites i mitjanes empreses, va fer un trist paper en el debat de l’Estat, que no siguin tant perfectes.

Joan Puig i Joan Tarda poden no repetir a Madrid, segons El Confidencial Digital i el diari AVUI

Ara fa uns dies el Confidencial digital publicava una article on pronosticaven que el Portaveu i portaveu adjunt del Grup Parlamentari d’Esquerra a Madrid Joan Tardà i Joan Puig no repetiran.

Ho motivaven entre altres coses, pel fet d’aplicar la llei de paritat i a decisions de la cúpula republicana. De confirmar-se la noticia la renovació del grup parlamentari a Madrid seria quasi total, l’arribada de Joan Ridao comportaria canvis importants en el grup de Madrid i els dos principals damnificats serien dos dels diputats més dinàmics a la capital del reina.

Avui mateix el diari AVUI a la segona pagina i sota el títol “el bigoti de Joan Tardà podria desaparèixer de Madrid” dona per fet l’ordre de la llista a Barcelona. Darrera de Ridao, hi aniria una economista del col·lectiu Sobirania i Progrés, Elisenda Paluzie, acompanyada en el tercer lloc del President d’Esquerra al País Valencià Agustí Cerdà (President del Grup Parlamentari d’Esquerra desprès de la marxa de Joan Puigcercós).

Joan Tardà seria el gran sacrificat i se li proposaria com a molt, anar en el quart lloc, amb poques esperances de sortir elegit.

En el cas gironí, que és el que ens interessa, hem de recordar que Joan Puig va ser diputat quasi per accident (era el segon darrera l’actual portaveu republicà a l’Ajuntament de Figueres, Francesc Canet). Fruit de la situació del moment, Esquerra va trencar totes les expectatives, passant de cap a dos diputats i deixant extraparlamentari al diputat del PP. Semblaria complicat que Esquerra tornés a tenir dos diputats a Madrid i més si tenim en compte la darrera enquesta del CIS.

Semblaria que només en el cas d’encapçalar la llista a Girona, Joan Puig tindria l’oportunitat de tornar a repetir com a diputat a Madrid. Veurem quina serà la decisió de la direcció del partit a Girona, si Jaume Sitjà aposta per Puig o prefereix algú altra.

Jordi Xuclà, aspirant a Secretari d’Estat amb Duran i Lleida de Ministre

En les darreres setmanes Jordi Xucla ha triomfat a la premsa gironina, felicitats als responsables de premsa de CiU, que ha sabut explicar molt bé la fantàstica direcció del curs que ha dirigit a la Universitat d’estiu de l’Escorial sobre models territorials.

El director del curs, el diputat gironí Jordi Xucla ha triat entre els ponents els millors de cada casa, entre els convidats, “autèntics partidaris de la veritable descentralització de l’estat”, Alfonso Guerra, Lopez de Lerma, Garrigues Walker, autèntics professionals amb una visió moderna i nacionalista del model d’Estat.

Jordi Xucla no ha pogut estat més correcte políticament, fins i tot per dissimular va convidar al diputat del PNB, Aïtor Esteve al curs. Des de “girona-madrid” hem trobat a faltar una actitud més crítica al curs pel clar regust molt espanyol i per l’oportunitat perduda de donar pluralitat a un tema que ens afecta molt com a País i que Xuclà s’ha encarregat de dirigir.

Seguint per aquest camí, no tenim cap dubte que Jordi Xuclà és presenta com un bon candidat a marxar cap al desitjat ministeri de Duran i Lleida.